TEXT D'EN MORRIS:

VISTA DELS ALUMNES:

Entra a l'aula, s'asseu, no diu res. Ens mira, el mirem. Primer, unes quantes rialletes sufocades, però Morrie es limita a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i comencem a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels companys grassos.
Alguns de nosaltres estem agitats. ¿Quan dirà alguna cosa? Ens belluguem, ens mirem el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts, fins que finalment Morrie trenca el gel amb un xiuxiueig:
_ Què passa aquí? _pregunta.
Aleshores comença lentament una discussió _que és el que Morrie havia volgut tota l'estona _sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

VISTA D'EN MORRIE:

Entro a l'aula, m'assec, i no dic res. Els miro, em miren. Primer, sento unes rialletes sofocades, però em limito a arronsar les espatlles, i per un moment faig un gran silenci, i sento sons, però no els hi donc importància, sento el radiador que ronca a la canonada de l'aula, també els alumnes grassos que fan alguns esbufecs amb el nas.
Ja veig algun alumne que no es pot estar quiet, i em pregunto que deuen pensar en aquets moments. Els alumnes ja no es poden estar quiets, alguns miren per la finestra, altres es bellungen i n'hi ha d'altres que miren el rellotge. Això els hi vaig fer durant uns bons quinze minuts, fins que trenco el gel amb un xiuxiueig:
_Què passa aquí?_pregunto.
Aleshores començo una discussió_que és el que he volgut tota aquesta estona_sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?