SENSE FRONTERES

Aquest llibre no té fitxa técnica per una qüestió, que es que aquest llibre, explica totes les aventures que ha passat el narrador, Albert Casals.


SINOPSI:


En el primer llibre, "El món sobre rodes" us vaig explicar d´un nen que tenia ganes de veure món i que es disposava a empendre l´aventura més gran que havia viscut mai. Ara em diuen que ja no sóc tan nen (encara que jo segueixi comportan com tal) i no tot és com abans: he estudiat dos anys de Filosofia, he acceptat que també és possible viure aventures acompanyat..., i continuo decidit a no desaprofitar ni un sol instant de la felicitat al dia. Les meves ganes de veure món també s´han mantingut intactes i m´han portat a rodar per tres continents més: Amèrica, Àfrica i Àsia. Així que després d´aquests dos anys plens de felicitat, de viatges i d´experiències noves he decidit que tot això no podia quedar només en el meu record: ha arribat el moment que torneu a sentir alguna cosa d´aquell noi ´boig de cabells blaus i cadira de rodes que espero que no hagueu oblidat.


OPINIÓ PERSONAL:

Aquest llibre no me l´habia recomenat ningú, encara que jo si que ho faria. Aquest llibre l´he triat només perquè havia sentit a parlar molt, tant d´aquest com del primer. I com que tothom en parlava jo vaig pensar que si tothom en parlava seria per alguna cosa, i per això me l´he llegit.

HEROIS

FITXA TÈCNICA:

Eva Santolaria = Cristina

Àlex Brendemühl = Sala

Ferran Rull = Xavi

Àlex Monner = Ekaitz

Mireia Vilapuig = Cristo

Joan Sorribes = Roth

Marc Balaguer = Colo

Emma Suárez = Gloria

Lluís Homar = Lluís

Albert Adrià = Óscar

Nerea Camacho = Elena

Anna Lizaran = Àvia Men

Constantino Romero = Loda

Montse Pérez = Mare de Colo

David Fernández = Pare de Colo

Elsa Anka = Mare de Cristo

OPINIÓ PERSONAL:
Jo vaig mirar aquesta pel·lícula per tres raons: la primera perquè me la va aconsellar una amiga, la segona perquè vaig veure el tràiler i em va agradar molt i la última perquè hi apareixia un actor que em va agradar molt la seva sèrie i per això vaig veure la pel·lícula.

SINOPSI:

 Un jove publicista, amb una reeixida carrera professional i una vida personal buida, es veu immers en un viatge a contrarellotge per arribar puntual a una important reunió de negocis. Durant el trajecte coneix una noia espigada que carrega amb una motxilla amb la qual, malgrat les seves oposades maneres de viure la vida, connectarà i acabarà rememorant l'època més mítica i emotiva de la seva infància: l'últim estiu que van passar amb la colla .

RESENYA:


Comensa amb un estiu, es veu una noia que va caminant per la vora de la carretera, quan de sobte és veu un cotxe de lluny que es para al costat de la noia. El noi que condueix el cotxe li pregunta si vol que la porti i la noia li diu que no, però al final la porta. La noia li diu que si pot passar per una hípica que ha de recollir un amic seu, que han quedat amb els amics de l´infancia, ell li diu que si, amb una condició que no poden parar a cap lloc més perquè ell té una reunió molt important. En aquest moment, es fa un flashback en darrera. En aquest moment arriba en Xavi, un dels actors principals en aquesta aventura. En aquesta aventura només es destaca una cosa: la cabanya màgica. Aquesta cabanya concedeix tots els desitjos que vulguis, i cada any, aquests lluiten per aconseguir-la. Per aconseguir-la necessiten dues coses: han de ser cinc persones en el grup, i guanyar la carrera de cotxes, per guanyar aquesta carrera hauran de treballar tots cinc a la vegada, cap pot fallar. En tots els grups hi han discussions, però en aquest grup ni haurà una de ben grossa, Xavi i Ekaitz tenen una disscusió molt gran, fins que Xavi agafa la bicicleta i travessa el camí sense mirar, amb la mala sort de que en aquell moment passa un camió, i l´aixafa. En aquesta aventura tots hauran aprés una bona elecció, que totes les coses que volem no sempre han de sortir bé. I una última cosa: Recordes l´estiu més important de la teva vida?

POESIA VISUAL

POEMES OBJECTE DE CHEMA MADOZ. POEMES OBJECTE

RENTAPLATS URBÀ

Per què això no ho veus tots els dies.















DIRECCIÓ A L´HOTEL

Perquè hi ha molta gent que quan va cap a l´hotel és perd.

EL MÓN PENJANT D´UN FIL

La gent no se´n adona però ens estem carregat el món.

 US PRESENTEM LA LLUNA

Per què la lluna no és veu cada dia.

L´ARBRE DE LA SABIDURIA

Per què els arbres poden dir moltes coses.

TALLEM EL FIL

Per què hi ha moltes coses que les hauriem de tallar des de baix.


ESCRITS A LA PARET

Per què hi ha mares que no deixen que els seus fills escriguin a la paret, però mai s´han parat a mira que hi deia. Simplement s´han limitat a renyar al nen petit.

UN DIA D'ESTIU

Era un dia d'estiu, anava amb les meves amigues passejant per la zona comercial del meu poble. Els estrangers feien olor a crema solar i dels restaurants en sortia olor a paella. Hi havia tanta gent que vam decidir anar al passeig marítim. Continuava fent molta calor, però l'olor del mar era molt més agradable. De cop i volta es va posar a ennuvolar i uns núvols molt negres van començar a descarregar damunt nostre. Calçades amb sandàlies vam començar a córrer trapitjant les basses fins arribar a la zona comercial, que va canviar l'olor de crema solar i paella, per una agradable olor a terra molla. Vam decidir fer un toc i assentades a la terrassa del bar, veien com la gent corria a refugiar-se de la pluja.
Teníem la pell de gallina a causa del canvi de temperatura, no sabíem què demanar fins que vam sentir aquella olor a crêpe. I una crêpe ben bona va ser la nostra decisió.

TEXT D'EN MORRIS:

VISTA DELS ALUMNES:

Entra a l'aula, s'asseu, no diu res. Ens mira, el mirem. Primer, unes quantes rialletes sufocades, però Morrie es limita a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i comencem a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels companys grassos.
Alguns de nosaltres estem agitats. ¿Quan dirà alguna cosa? Ens belluguem, ens mirem el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts, fins que finalment Morrie trenca el gel amb un xiuxiueig:
_ Què passa aquí? _pregunta.
Aleshores comença lentament una discussió _que és el que Morrie havia volgut tota l'estona _sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

VISTA D'EN MORRIE:

Entro a l'aula, m'assec, i no dic res. Els miro, em miren. Primer, sento unes rialletes sofocades, però em limito a arronsar les espatlles, i per un moment faig un gran silenci, i sento sons, però no els hi donc importància, sento el radiador que ronca a la canonada de l'aula, també els alumnes grassos que fan alguns esbufecs amb el nas.
Ja veig algun alumne que no es pot estar quiet, i em pregunto que deuen pensar en aquets moments. Els alumnes ja no es poden estar quiets, alguns miren per la finestra, altres es bellungen i n'hi ha d'altres que miren el rellotge. Això els hi vaig fer durant uns bons quinze minuts, fins que trenco el gel amb un xiuxiueig:
_Què passa aquí?_pregunto.
Aleshores començo una discussió_que és el que he volgut tota aquesta estona_sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?

L' INSTÀNCIA

Alba Dorca Alejandro, nascuda a Girona el 26 de juliol de 1995, estudiant de l'INS Castelló d'Empúries, amb DNI núm. 62.626.626A i amb domicili c/Església núm. 6,
(CP 17492), telèfon 898 898 898,

EXPOSO:

1.Que, la professora Elisabet Jaime, explica molt rapidament els apartats dels temes.
2.Que, es queixa de les cares que posem en cada hora.
3.Parla d'altres coses de tutoria a la hora de català i llavors no hi ha temps de fer la matèria.

Per tot això,

DEMANO:

Ja que no volem que sigui la nostra tutora, per els apartats ben escrits de dalt.

Cosa que espero obtenir.

Castelló d-Empúries, 4 d'abril de 2011






SRA. DIRECTORA DE L'INS CASTELLÓ D'EMPÚRIES. CASTELLÓ D'EMPÚRIES