SENSE FRONTERES

Aquest llibre no té fitxa técnica per una qüestió, que es que aquest llibre, explica totes les aventures que ha passat el narrador, Albert Casals.


SINOPSI:


En el primer llibre, "El món sobre rodes" us vaig explicar d´un nen que tenia ganes de veure món i que es disposava a empendre l´aventura més gran que havia viscut mai. Ara em diuen que ja no sóc tan nen (encara que jo segueixi comportan com tal) i no tot és com abans: he estudiat dos anys de Filosofia, he acceptat que també és possible viure aventures acompanyat..., i continuo decidit a no desaprofitar ni un sol instant de la felicitat al dia. Les meves ganes de veure món també s´han mantingut intactes i m´han portat a rodar per tres continents més: Amèrica, Àfrica i Àsia. Així que després d´aquests dos anys plens de felicitat, de viatges i d´experiències noves he decidit que tot això no podia quedar només en el meu record: ha arribat el moment que torneu a sentir alguna cosa d´aquell noi ´boig de cabells blaus i cadira de rodes que espero que no hagueu oblidat.


OPINIÓ PERSONAL:

Aquest llibre no me l´habia recomenat ningú, encara que jo si que ho faria. Aquest llibre l´he triat només perquè havia sentit a parlar molt, tant d´aquest com del primer. I com que tothom en parlava jo vaig pensar que si tothom en parlava seria per alguna cosa, i per això me l´he llegit.

HEROIS

FITXA TÈCNICA:

Eva Santolaria = Cristina

Àlex Brendemühl = Sala

Ferran Rull = Xavi

Àlex Monner = Ekaitz

Mireia Vilapuig = Cristo

Joan Sorribes = Roth

Marc Balaguer = Colo

Emma Suárez = Gloria

Lluís Homar = Lluís

Albert Adrià = Óscar

Nerea Camacho = Elena

Anna Lizaran = Àvia Men

Constantino Romero = Loda

Montse Pérez = Mare de Colo

David Fernández = Pare de Colo

Elsa Anka = Mare de Cristo

OPINIÓ PERSONAL:
Jo vaig mirar aquesta pel·lícula per tres raons: la primera perquè me la va aconsellar una amiga, la segona perquè vaig veure el tràiler i em va agradar molt i la última perquè hi apareixia un actor que em va agradar molt la seva sèrie i per això vaig veure la pel·lícula.

SINOPSI:

 Un jove publicista, amb una reeixida carrera professional i una vida personal buida, es veu immers en un viatge a contrarellotge per arribar puntual a una important reunió de negocis. Durant el trajecte coneix una noia espigada que carrega amb una motxilla amb la qual, malgrat les seves oposades maneres de viure la vida, connectarà i acabarà rememorant l'època més mítica i emotiva de la seva infància: l'últim estiu que van passar amb la colla .

RESENYA:


Comensa amb un estiu, es veu una noia que va caminant per la vora de la carretera, quan de sobte és veu un cotxe de lluny que es para al costat de la noia. El noi que condueix el cotxe li pregunta si vol que la porti i la noia li diu que no, però al final la porta. La noia li diu que si pot passar per una hípica que ha de recollir un amic seu, que han quedat amb els amics de l´infancia, ell li diu que si, amb una condició que no poden parar a cap lloc més perquè ell té una reunió molt important. En aquest moment, es fa un flashback en darrera. En aquest moment arriba en Xavi, un dels actors principals en aquesta aventura. En aquesta aventura només es destaca una cosa: la cabanya màgica. Aquesta cabanya concedeix tots els desitjos que vulguis, i cada any, aquests lluiten per aconseguir-la. Per aconseguir-la necessiten dues coses: han de ser cinc persones en el grup, i guanyar la carrera de cotxes, per guanyar aquesta carrera hauran de treballar tots cinc a la vegada, cap pot fallar. En tots els grups hi han discussions, però en aquest grup ni haurà una de ben grossa, Xavi i Ekaitz tenen una disscusió molt gran, fins que Xavi agafa la bicicleta i travessa el camí sense mirar, amb la mala sort de que en aquell moment passa un camió, i l´aixafa. En aquesta aventura tots hauran aprés una bona elecció, que totes les coses que volem no sempre han de sortir bé. I una última cosa: Recordes l´estiu més important de la teva vida?

POESIA VISUAL

POEMES OBJECTE DE CHEMA MADOZ. POEMES OBJECTE

RENTAPLATS URBÀ

Per què això no ho veus tots els dies.















DIRECCIÓ A L´HOTEL

Perquè hi ha molta gent que quan va cap a l´hotel és perd.

EL MÓN PENJANT D´UN FIL

La gent no se´n adona però ens estem carregat el món.

 US PRESENTEM LA LLUNA

Per què la lluna no és veu cada dia.

L´ARBRE DE LA SABIDURIA

Per què els arbres poden dir moltes coses.

TALLEM EL FIL

Per què hi ha moltes coses que les hauriem de tallar des de baix.


ESCRITS A LA PARET

Per què hi ha mares que no deixen que els seus fills escriguin a la paret, però mai s´han parat a mira que hi deia. Simplement s´han limitat a renyar al nen petit.

UN DIA D'ESTIU

Era un dia d'estiu, anava amb les meves amigues passejant per la zona comercial del meu poble. Els estrangers feien olor a crema solar i dels restaurants en sortia olor a paella. Hi havia tanta gent que vam decidir anar al passeig marítim. Continuava fent molta calor, però l'olor del mar era molt més agradable. De cop i volta es va posar a ennuvolar i uns núvols molt negres van començar a descarregar damunt nostre. Calçades amb sandàlies vam començar a córrer trapitjant les basses fins arribar a la zona comercial, que va canviar l'olor de crema solar i paella, per una agradable olor a terra molla. Vam decidir fer un toc i assentades a la terrassa del bar, veien com la gent corria a refugiar-se de la pluja.
Teníem la pell de gallina a causa del canvi de temperatura, no sabíem què demanar fins que vam sentir aquella olor a crêpe. I una crêpe ben bona va ser la nostra decisió.

TEXT D'EN MORRIS:

VISTA DELS ALUMNES:

Entra a l'aula, s'asseu, no diu res. Ens mira, el mirem. Primer, unes quantes rialletes sufocades, però Morrie es limita a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i comencem a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels companys grassos.
Alguns de nosaltres estem agitats. ¿Quan dirà alguna cosa? Ens belluguem, ens mirem el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts, fins que finalment Morrie trenca el gel amb un xiuxiueig:
_ Què passa aquí? _pregunta.
Aleshores comença lentament una discussió _que és el que Morrie havia volgut tota l'estona _sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

VISTA D'EN MORRIE:

Entro a l'aula, m'assec, i no dic res. Els miro, em miren. Primer, sento unes rialletes sofocades, però em limito a arronsar les espatlles, i per un moment faig un gran silenci, i sento sons, però no els hi donc importància, sento el radiador que ronca a la canonada de l'aula, també els alumnes grassos que fan alguns esbufecs amb el nas.
Ja veig algun alumne que no es pot estar quiet, i em pregunto que deuen pensar en aquets moments. Els alumnes ja no es poden estar quiets, alguns miren per la finestra, altres es bellungen i n'hi ha d'altres que miren el rellotge. Això els hi vaig fer durant uns bons quinze minuts, fins que trenco el gel amb un xiuxiueig:
_Què passa aquí?_pregunto.
Aleshores començo una discussió_que és el que he volgut tota aquesta estona_sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?

L' INSTÀNCIA

Alba Dorca Alejandro, nascuda a Girona el 26 de juliol de 1995, estudiant de l'INS Castelló d'Empúries, amb DNI núm. 62.626.626A i amb domicili c/Església núm. 6,
(CP 17492), telèfon 898 898 898,

EXPOSO:

1.Que, la professora Elisabet Jaime, explica molt rapidament els apartats dels temes.
2.Que, es queixa de les cares que posem en cada hora.
3.Parla d'altres coses de tutoria a la hora de català i llavors no hi ha temps de fer la matèria.

Per tot això,

DEMANO:

Ja que no volem que sigui la nostra tutora, per els apartats ben escrits de dalt.

Cosa que espero obtenir.

Castelló d-Empúries, 4 d'abril de 2011






SRA. DIRECTORA DE L'INS CASTELLÓ D'EMPÚRIES. CASTELLÓ D'EMPÚRIES

CANVI DE CONCEPTE I DUBITATIU

SÓC PALLASSO:

EN MASCULI:

Sóc pallasso. Es pensen que no ho sé? No s´equivoquin amb mi. Sé que sóc pallasso. Sóc alegre, sóc malvestit, estic sempre fent bromes. Sóc pallasso i punt. M´han vist bé? Fixin-se, no desvïin la mirada, gaudeixin i contemilin la meva extravagància. No seran els primers que ho fagin, ja hi estic acostumat. Contemilin la meva actitud, descriguin-me en veu alta, parlin de com em comporto, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben vestits i que ben partits i que ben educats estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això es que encara no m´han mirat bé.

DUBITATIU:

Sóc pallasso? De veritat ho sóc? Us esteu equivocant. Sé que no sóc pallasso. Sóc alegre, sóc malevestida, sempre faig bromes, però sóc pallasso? Segur que m'han vist bé? No em mirin, desviïn la mirada, no parlin de mi en veu alta, no parlin del meu comportament, no em facin servir per desmostrar que vostès són superiors a mi. De veritat sóc un paranoic? Això vol dir que no m'he mirat bé al mirall.

PINZELLADES MODERNISTES

Es una obra de Ramon Casas. Aquesta pintura va decorar les parets de "Els Quatre Gats". L'obra estava a la paret principal, sobre la llarga taula al voltant de la qual s'asseien Casas i Santiago Rusiñol.

Va ser Eusebi Güell qui li va dona el nom al parc. Aquest ric empresari català, va ser un veritable mecenes per a Gaudí, ja que li permeté portar a terme moltes de les seves obres -entre les quals el Parc Güell- sense interferir en les seves decisions artístiques.

És una de les obres narratives de l'artista modernista i polifecètic Santiago Rusiñol i Prats.

Caterina Albert i Paradís, coneguda amb el sobrenom de Víctor Català va ser una escriptora catalana que va participar en el moviment del Modernisme i en va ser autora d'una de les seves obres literàries cabdals, la novel·la Solitud, el 1905.

Joan Maragall i Gorina, va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX

PREGUNTES PER UNA ENTREVISTA

1. Perquè t’interessa aquesta feina?

2. Es considera una persona amb vocació?

3. Perquè creu vostè que es mereix aquesta feina?

4. Te intenció d’ampliar els seus coneixements?

5. En cas d’ampliar o variar el seu horari tindria algun inconvenient?

CARTA DE PRESENTACIÓ

Alba Dorca Alejandro

C/Església nº 6

17492 Vilanova de la Muga

Tel.: 972.50.79.51

Vilanova de la Muga, 11 de gener de 2011

Senyor/Senyora:

En resposta a l’anunci publicat a la pàgina web del diari L’Empordà, segons el qual necessiteu una mestra d’educació infantil, us envio aquesta carta per oferir-me com a candidata a ocupar aquest lloc de treball.

       Em dic Alba Dorca i tinc 20 anys. Fa dos anys vaig acabar els estudis d’Ensenyament Secundari Obligatori i, actualment, estic cursant un curs d'educació especial per ampliar els meus coneixements sobre l’educació infantil. L’any passat vaig treballar, amb un contracte de substitució, a la Llar d’Infants de Castelló d’Empúries. La meva tasca consistia en tenir cobertes totes les necessitats higièniques, alimentàries i educatives de nens/es de entre 18 mesos i 3 anys. Tinc, dons, una certa experiència en aquest àmbit.

       Espero que la meva oferta sigui del vostre interès i que em concediu una entrevista per tal de donar-me a conèixer personalment. No cal dir que estic a la vostre disposició per efectuar totes les proves de coneixements i habilitats que cregueu oportunes.

       A l’espera de les vostres notícies, m’acomiado atentament,

Signatura:

PD

Adjunto Currículum.        

CURRICULUM VITAE

ALBA DORCA ALEJANDRO

LLOC DE TREBALL SOL·LICITAT:

Mestra d’educació infantil.

DADES PERSONALS:

Direcció:               C/Església nº 6

                            17492 Vilanova de la Muga

Telèfon:                972.50.79.51

Mòbil:                   646.60.12.26
E-mail:                  albadorca_11@hotmail.com

Data de naixement: 26/07/1992Obtenir un lloc de treball relacionat amb l’educació infantil, llar d’infants, públiques o privades, on pugui desenvolupar els meus coneixements teòrics i ampliar la meva pràctica.

FORMACIÓ ACADÈMICA:

1995 – 2005       Educació primària

                          Col·legi Ruiz Amado, Castelló d’Empúries.

2005 – 2009       Educació Secundaria Obligatòria

                          INS Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries.

2009 – 2011       Títol d’educació infantil al centre infantil de Castelló d'Empúries.

ALTRES TÍTOLS:

• Títol director/a de lleure.
• Títol de monitora de lleure.
• Curs d’educació especial.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL:

2008 – 2008          Monitora de casal d’estiu, Castelló d’Empúries.

2009 – 2010         Substitució de 3 mesos a la Llar d’Infants, Castelló d’Empúries.

DADES COMPLEMENTÀRIES:

Idiomes: Parlo correctament el català i el castellà i entenc l’anglès.

INFORMES:

Poden demanar referències sobre la meva activitat professional a la Sra. Mercè Puigmal, directora de la Llar d’Infants de Castelló d’Empúries. Tel.: 972.46.64.66.

Vilanova de la Muga, 11 de gener de 2011.

TEXT AMB ABREVIATURES

ABREVIATURES:

Hla Anna q tl? J

Ara vax al insti a KST. Sk nova aki, n konek gaire gen, pro magrada el lloc. Els profes son enrollats, ia gen d tota clase i es mol guay. El menjado te mol k desitja pro suposu k tel teu sara =. Ara a gim. fem gimnastica esportiva, a mi magrada pk ja estik akostumada. A la meva clase ia nenes k majuden mol a integrarma millo tan a la clase com a linsti. A lhora d pati, tu pots ana a compra el teu esmorza a la cafataria.

BEN ESCRIT.

Hola Anna, que tal?

Ara vaig a l’institut a Castelló d’Empúries. Sóc nova aquí, no conec gaire gent, però m’agrada el lloc. Els professors són molt companys teus, hi ha gent de tota classe i es molt divertit. El menjador té molt a desitjar però suposo que el teu serà igual. Ara a gimnàs fem gimnàstica esportiva, a mi m’agrada perquè ja estic acostumada. A la meva classe hi ha nenes que m’ajuden molt a integrar-me millor, tant a la classe com a l’institut. A l’hora de pati, tu pots anar a comprar el teu esmorzar a la cafeteria.

TABAC SÍ, TABAC NO

Tot i sabent que el tabac es nociu per la salut, és tema de molta controvèrsia. Cada dia la gent està més conscienciada de que és així, tot i això, la gent continua fumant, és per això que la sanitat pública ha de prendre mesures però dràstiques contra aquest hàbit. Fa molts anys, què es lluita contra el tabac, només desde fa poc, se n’estan prenen mesures dràstiques per poder-lo treure de la nostre vida quotidiana, és per això, que hi ha tantes opinions sobre aquest tema.

La meva opinió particular és que estic a favor de la llei antitabac. En  primer lloc, perquè no sóc fumadora i em molesta la gent que fuma al meu costat, en i segon lloc, perquè crec que és una droga forta, la qual mata molta gent cada any.

Tant les mesures que s’han pres fins ara, com la recent que s’ha pres al País Basc, de prohibir fumar dins els cotxes si hi ha menors de 18 anys, em sembla que es una bona idea per acabar amb aquesta droga.

MONOTONIA

Em dic Sílvia i tinc 32 anys, fa 15 anys que treballo en un fàbrica asseguda tot el dia. el que m'agradaria fer seria, primer de tot, treur'm l'ESO, sense això ni hi ha futur, i després anar a una botiga per treballar del que sigui, còneixer gent, veure més la llum deldia... Si pogues fer realitat aquest somni, podria tenir una vida més normal i tenir un sou més raonable.